La poesia del s.XV
https://photos.google.com/share/AF1QipOu2w_ViWl8q1-zBN57jqRJjWqvTEoWP94bz0AUkqqdVjDDZHgY2FLH-dR7VcMxxA?key=cFRBLXVSZ0JkUzYydy0zaWtkNkFCeTlQbDVDQWF3
dijous, 24 de novembre del 2016
L'habilitació, la metàfora i la metonímia
L'habilitació, la metàfora i la metonímia
L'habilitació és un procés que atribueix característiques noves a una paraula. Hi ha un canvi de categoria gramatical que n'afecta, és clar, el significat. En aquest cas diríem que un verb (sopar) ha estat habilitat com a nom.
La metàfora és un recurs pel qual una paraula pren el significat d'un altra paraula perquè hi té algun element en comú.
La metonímia, les dues parts comparades estan molt més properes que en la metàfora, però es tracta de dos recursos molt semblant. Per tant, la metonímia designa una paraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat.
Diacrítics
ELS DIACRÍTICS
És aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuaió no n'hauria de dur.
En la llista nova estàn: bé/béns, déu/déus, és, mà, més, món pèl/pèls, què, sé, sí/sís, són, té, ús, vós
Una de les raons és perquè pot contribuir a facilitar la lectura i la pronunciació.
Joan Lluís Vives
JOAN LLUÍS VIVES
L'obra de Joan Lluís Vives en gran part està escrita en llatí, excepte aguns textos per a infants, ja que ell considerava que als nens se'ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin.
Joan Boscà
JOAN BOSCÀ
Gairebé la totalitat de l'obra de Boscà està escrita en llengua castellana, la llengua de la cort, exceptuant alguns, molt pocs, versos en català.
Boscà és considera l'introductor del Renaixement poètic a la península Ibèric. Joan Boscà escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter més tradicional i, més endavant, seguint els consells del seu amic Garcilaso de la Vega, va començar, amb esforç, a escriure sonets i estrofes renaixentistes.
El Renaixement
EL RENAIXEMENT
Característiques:
- Es desenvolupa entre els segles XV i XVI, malgrat que a Itàlia va començar abans, i fins al princpi del segle XVII podem trobar obres mab trets renaixentistes.
- L'interès per l'ésser humà i per la natura.
- La fascinació per l'antiguitat clàssica en tots els àmbits. Estudien la filosofia i l'art, les estructures socials i polítiques i les llengüa grega i llatina.
- La reividença de l`´esser humà com un únic individu.
- La confiança en la capacitat de l'home per conèixer i transformar lèntorn. La ciència permet el progrés de la Humanitat.
El determinant
EL DETERMINANT
Els determinants limiten el significat del nom
- Article (el, la, els, les)
- Demostratius (aquest aquell, aquesta, aquella, aixó, alló)
- Possessius (meu, teu, seu, nostre, vostre, seu)
- Numerals (cardinals, ordinals, partitatius, multiplicatius, col·lectius)
- Quantitatius (variables, invariables)
- Indefinits (un, algun, altre, diversos, qualsevol)
L'adjectiu
L'ADJECTIU
- L'adjectiu expressa les característiques del nom que acompanya i n'aporta informació complementària.
- Adjectiu de dues terminacions:
2.2 Substitució de vocal final per -a: ample/ampla, guerxo/guerxa
2.3 T-D, S-SS, Ç-C, L-L·L, U-V: servit/servida, ros/rossa, tranquil, tranquil·la
2.4 Plural en -os dels mots acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx: llis/llisos, fluix/fluixos
2.5 Plural en -os/-s dels mots acabats en -sc, -st, -xt, -ig : fresc/frescos (o frescs), cast/castos (o casts)
3. Adjectiu d'una sola terminació:
3.1 -a: persas/perses
3.2 -e: lliure/lliures
3.3 -ble: amable/amables
3.4 -al, -el, -il: total/totals
3.5 -ant,-ent: picant/picants
3.6 -ar: escolar/escolars
3.7 -or: inferior/inferiors
3.8 -aire, -ista: cantaire/cantaires
3.9 -color: multicolor/multicolors
3.10 -aç, -iç, -oç: audaç/audaços
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)